CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS LLIBERTARIS
JOSEFA MARTÍN LUENGO
L’Ateneu Llibertari de Poble Sec fa 35 anys. No és poc ni molt, però per nosaltres és important. De la efervescència després de la mort de Franco a les travessies del desert, més de tres dècades de acció i pensament llibertaris. Segueix un molt petit recull de fotografíes d’aquesta llarga història. No hem datat les imatges, podrien ser d’ahir o de demà perquè els atacs contra la llibertat, les campanyes per atemorir les persones, fer-les empassar rodes de molí i aconseguir que no reaccionin o la conversió de la justa protesta en delicte, malauradament, són gairebé les mateixes. I tampoc té data final la nostra convicció de continuar perquè, malgrat tot, s’han creat xarxes, estratègies, projectes i realitats i el futur ha de ser nostre.
Ateneu Llibertari del Poble Sec, al carrer Elkano, 48. Primera seu de l’Ateneu, des dels anys 70 i fins el trasllat al Primer Espai Obert. Escenari d’assemblees internes i massives, projectes, lluites, converses, festes veinals i tot tipus d’activitats i pensaments. Espai de consum critic, d’accés a les, en aquell moment, novíssimes tecnologies com, tatxan!, l’ordinador…. Fulletons, manifestos, campanyes…
La Guàrdia Urbana desallotjant, “a pes”, una okupació en contra de la Mili i per la Insubmissió, un front de lluita que l’Ateneu tenia molt clar des de sempre. S’okupava una de les seus que “quintaven” o sortejaven els que havien d’anar, per força, a la mili. Després de moltes lluites i d’un llarg procés, la “mili” va desapàreixer. Tema tancat (excepte per tots els damnificats), podría semblar, però amb un exèrcit que continua ostentant privilegis, força i pressupostos, s’hauria de replantejar seguir el camí.
Stuart Christie, a l’Espai Obert del Paral·lel en un altre aniversari de l’Ateneu Llibertari de Poble Sec. Christie, anarquista escocès, escriptor, empresonat per Franco per un pla per matar-lo, refundador de la Creu Negra Anarquista, va venir a Barcelona per portar les cendres d’Albert Meltzer, un altre gran militant anarquista, al cementiri de Montjuïc, per deixar-les junt a les de Durruti, Ascaso i Ferrer i Guàrdia.
El nostre gran company, amb majúscules, Emili Igual Soler, tornat a la mare terra el passat 2012. Ningú com ell com a fonament de l’Ateneu. Humor, disposició, voluntat a prova d’entrabancs, que van ser molts. Una vida anarquista.
Tour de l’Ateneu per Itàlia. Foto ben trobada i pintada ben trobada. L’únic camí…. El viatge va servir per fer contactes (si, si, també molta diversió) i per conèixer Carrara, la ciutat anarquista, tradicionalment, configurada a partir dels mestres que treien el marbre de les pedreres.
Manifestació contra la Llei Anterrorista, pancarta dels Ateneus Llibertaris. La situació actual de destrossa de drets ciutadans, laborals i de tota mena a tota marxa, va començar a caminar amb lleis com aquesta que li posava el nom de terrorisme a gairebé qualsevol possibilitat de lluita i protesta dels ciutadans… que es va anar agreujant amb el temps.
La “barraqueta” franquista –les seves institucions no institucionals- tenien locals a tots els barris (des d’algun lloc s’havien de vigilar les posibles “desviacions polítiques” dels ciutadans. I al barri de Poble Sec, mancat, com tots, d’equipaments, l’Ateneu va reivindicar pel barri, avant la lettre, un d’aquests locals, una petitíssima però necessària cesió al poble d’allò que li pertocava.
Anarquisme Exposició Internacional, esdeveniment organitzat per l’Ateneu amb l’Ateneu Enciclòpedic Popular i la FELLA. Cotxeres de Sants i taula de treball durant les sessions de les Jornades. Durant gairebé dues setmanes, grups llibertaris i personalitats d’arreu d’Europa i d’altres continents, van debatre i analitzar temes centrals dins del Moviment Llibertari. Diverses activitats d’oci i fraternitat i dues Exposicions completaven el que va ser una intensa experiencia.
Mobilitzacions contra l’OTAN. L’Ateneu va ser molt actiu en aquest àmbit de lluita. Durant el Franquisme, Bases Nordamericanes, en régim colonial, des d’on exercir de sheriff a la Mediterrània. Després, els “demòcrates” mentint i atemorint perquè la gent acceptés l’OTAN a través d’un referéndum surrealista que es perdia es votés el que es votés. L’”OTAN d’entrada, No!” es va convertir en “Visca l’OTAN”. Les bases, les pagades pels gringos, van anar, tard, desapareixent, Je!, je!,je!…. Mentida democrática de llibre. Us convidem a esbrinar la situació actual.
NI MILI, NI PSS, NI TALEGO, INSUBMISSIÓ TOTAL!! Us en recordeu? Això era el 1988…
LOS BENEFICIOS QUE PRODUZCA ESTA CINTA SERVIRAN PARA APOYAR A LOS INSUMISOS. ESTA CINTA HA SIDO POSIBLE GRACIAS A LA COLABORACION DEL ATENEU LLIBERTARI DEL POBLE SEC, EL C.A.M.P.I., CARLOS AZAGRA, ESTUDIOS Q-3 Y TODOS LOS GRUPOS QUE SOLIDARIAMENTE HA CEDIDO LOS TEMAS QUE COMPONEN ESTA CINTA.